EL POWERLIFTING A L’UCI?…
Per Marc Rius. Campió d’Espanya i Medalla de bronze als Campionats d’Europa.
NI MOLT MENYS.
Tot aquell que hagi passat per La Pobla aquest cap de setmana sabia que hi havia un aire diferent a l’ambient. Només apropar-se al pavelló un ja escoltava de fons el xocar del ferro, les barres impactant contra el terra, els crits de fons. L’ambient que respirava magnesi només significava una cosa…
POWERLIFTING.
Aquest cap de setmana hem pogut presenciar com, tot i estar avassallats d’atletes, els organitzadors de la SBD CUP han donat resposta a totes les incògnites que van sorgir quan, en fer un campionat per atletes de tot el país, es van inscriure ni més ni menys que 270 atletes masculins i 105 de femenins.
No em vull ni imaginar la cara que devien ficar en adonar-se que havien de gestionar un campionat amb més de 300 atletes, molt possiblement el campionat amb més participació des de la fundació de l’AEP.
Com bé diu el refrany: «en cas de dubte, doble tarima«.
Bé potser no és exactament així, però bé és cert que no hi havia pas cap altra forma de poder ser eficients a l’hora de gestionar una competició. La meva felicitació a totes aquestes persones, vocacionals, que tiren endavant les competicions i potser no reben el reconeixement que mereixen.
Hi ha hagut un rumor, que ha crescut en l’últim any, on es creu que l’època d’or del Powerlifting ja ha passat.
NI MOLT MENYS.
El relleu generacional que està havent-hi està fomentant una crescuda de la participació i un augment del nivell, sobretot en categories inferiors. Fins fa no tant 100 GL Points es reservava a aquells que podien arribar a tocar sostre. Sembla que avui en dia, ja surten atletes de fàbrica amb un potencial i un marge de millora que, fins fa no tant, es comparava amb atletes d’altres països.
Sorpresa, ja que resulta que estem produint una quantitat de talent i qualitat que, tal com s’ha demostrat aquests anys, ens està permetent lluitar podis internacionals.
Girem la truita, doncs?
